Search This Blog

Thursday, May 26, 2011

istambul kitabevi-bookstores

D'you have English Books? = İngilizce kitap var mı?

Java Cafe, (212-518-7663) Su Terazisi Sokak 9A, Sultanahmet.  (news)

Virginia, the owner, has a couple of bookcases chock full of books ready to be exchanged. While her official book exchange is held on Sunday afternoons, she is happy to see you any time the cafe is open. There is also, an online community for expats and re-pats that hosts monthly book exchanges at different venues every month. The good thing about this forum is that the exchanges are held all over İstanbul -- both on the Anatolian and the European sides so that all can easily participate.

Çaglayan Kitabevi was founded over half a century ago, in 1952 and throughout the years they became one of the biggest booksellers in the whole country, especially in the field of academic books. The bookstore is located in Beyoglu, a very popular and pedestrian-full district in the European part of Istanbul, near the Çiçek Pasaji (or the Flower Passage).

The main customers at Çaglayan Kitabevi are students, university professors and academics, but also local people and tourists with interests in academic titles. The offer of the bookstore is neatly divided into categories based on the subject. The stock consists of a mixture of titles in Turkish and English. This bookstore wouldn't be the best place to go looking for the latest fiction novels, but you'll surely find what you need on psychology, philosophy, law, economy or marketing, but also art , architecture and lots of others. Then there are also science related books from the fields of chemistry and physics and even astronomy and meteorology, etc. The full list of categories can be found on the bookstore's website.

Recently, Çaglayan Kitabevi has opened another branch near the Dogus Universiy and Yeditepe University in Besiktas. This branch goes by the name of Bahçeşehir Üniversitesi Bookstore and Cafe and their motto is "All book lovers may feel themselves at home in a decent environment..." - and we are certain that Mr. Çaglayan really does his best to make the visitors of his bookstores feel this way - like at home.

Bahçeşehir University Bookstore & Cafe, being located near universities, stocks mostly university books but also fiction, together with travel and reference sections. People of many different nationalities often make a stop here and, besides browsing, can get a cup of coffee, one of the herbal teas from all over the world or even a piece of American cheesecake.
Çaglayan Kitabevi
Address: Istiklal Caddesi No:76
Tokatliyan Is Hani K.1/7-8
Beyoglu, Istanbul


Homer books. Meczko said: "A bit academic-oriented, wide selection but not cheap. Perhaps a place to ask for books or maps if you are planning hiking in Turkish mountains (not sure about it anymore, but back in 2001 it was the only place in Istanbul one could get some hiking guides)."

Surprisingly, many English-language books are published in Turkey (in addition to lots of Turkish-language books, and translations into Turkish of popular English-language books). Homer Books also publishes books in English. Here you'll easily find dozens of books in English of any aspect of Turkish life and culture that may interest you: art, architecture, cuisine, customs, history, language, music, religion, theater and society.

Homer Kitabevi is Turkey's biggest English bookstore. Fast delivery and free shipping inside Turkey. They are also a publishing house which, besides their own titles sells titles of various other English book publishers such as Penguin, Random House, OUP, CUP, Longman, Macmillan, Tachen, Harper Collins and many others.
Homer Kitabevi bookstore IstanbulHomer Kitabevi
Yeni Çarşı Caddesi 12/A
34433 Galatasaray


The Greenhouse bookshop. Lynne Said: "I wanted to tell you about a bookstore which has two floors of English language books with a wide range of adults and children's books. It is Greenhouse and is situated on the Asian side of the Bosphorous (unlike the other bookstores you have listed which are all on the European side) in Istanbul. It is warm and friendly, staff speak English and Turkish and there is also an excellent website. For ex-pats and travelers alike, it is a great place to find out what is happening on our side of the city, where anyone, anywhere, can order books that are stocked by the Greenhouse Book company - with door to door delivery. Departments include Turkish history, novels set in Turkey, Turkish authors translated into English, travel in Turkey, arts, Islam, politics and culture. Books for learning Turkish. There is also the latest novels and the LARGEST choice of children's books in English in the whole of Istanbul."

As Lynne has already pointed out in her wonderful recommendation, the next bookstore to be added to our Guide in 2009 is geographically located outside of Europe. To avoid any confusion, we haven't decided to expand our Guide yet. But as we already list several bookstores from Istanbul, and considering the specific location of the city and the fact, that we absolutely prefer accepting recommendations we receive from our readers to rejecting them, we agreed on including Greenhouse Kitap. So for now, this is the only bookstore in the Guide which can be found on non-European soil.
The Greenhouse bookshop has been providing English books to the Asian part of Istanbul since 1996, when it was founded by Charlotte McPherson, an American expat living in Turkey. The bookstore originally included a café, directly integrated into its premises. In December 2007, the bookstore moved to its present location at 17 Dumlupinar Sokak and it no longer includes a café. What it certainly does include is a great amount of carefully selected books. Two floors packed with English titles hold more than 70 thousand books. Two sections of the bookstore's stock stand out among the rest and are considered to be the best in the whole city - the section devoted to books on the city of Istanbul and on Turkey and the children's section. The offer is very up-to-date, as around 1500 new books arrive to the bookstore each month. And since Greenhouse Kitap imports directly from the UK, the prices are the same or below the original cover price.

A few years into its existence, Greenhouse also entered the domain of publishing, and it now manages to put out several titles a year, mostly focused on the history and culture of Turkey. Greenhouse Kitap also tries to serve as some sort of community place for the expat population in Istanbul - interesting seminars, discussions and even Turkish language courses for all levels take place in the seminar room of the bookstore.

greenhouse kitap shopfrontGreenhouse Kitap
Dumlupinar Sok 17 (Kadiköy)
greenhouse bookshop istanbul


Pandora Kitabevi, just off Istikal Caddesi near Taksim Square in the part of Istanbul called Beyoglu, sells both English and Turkish books in its attractive, modern shop. Books in English about Turkey are mostly on the ground floor, but a large part of the English-language collection is upstairs, so look there as well.
Pandora is a brilliant little place in the heart of Beyoglu, with helpful English-speaking staff. The shop is spread out over three floors and the top level is totally devoted to English-language titles. There is an edifying range of contemporary fiction, as well as the classics. Books of local and international poetry and art tend to be popular with curious ex-pats. Shelf upon shelf of local interest books and guides line the walls and there is even a decent history section. Colourful flyers and posters adorn the windows advertising what's going on around town.

Pandora bookstore IstanbulPandora Bookstore
Büyükparmakkapi Sokak 3
Istanbul, 34443


Tuesday, May 17, 2011

Tot està a un clic dels botons: to click-cliquear-clicar

Escribia Magi Camps a la Vanguardia,  (un diari d'avantguarda since 1881 ja aleshores aspirava aconseguir l'alcaldia de Barcelona)

L'engranatge bilingüe. a l'esquerra, Magí Camps, redactor en cap d'Edició i responsable lingüístic 

de les dues versions, envoltat del seu equip de periodistes i filòlegs

L'edició en català no serà una traducció automàtica i directa de La Vanguardia en espanyol, ni aquesta segona serà l'original, segons informava fa unes setmanes Magí Camps Martí, responsable de la nova edició en català.

Per fer un tast del dia a dia,  sobre com fer una edició bilingüe   Un vuelco electoral que en català genera dubtes... tomb? regirada? viratge? rebolcada?... And the winner was... llegim a M. Serra  si voleu saber l'opció triada. Tot està a un clic dels botons. Podeu entretenir-vos per veure com d'allunyades estàn la doble versió (16/05/11) i veureu que mica male no sempre s'ha de seguir la dita Traduttore, traditore)- Esteu d'acord?   
Versión en español: 
A un clic de los botones

El verbo 'apretar' no es normativo en catalán pero goza de una potente implantación ... El Institut d’Estudis Catalans sí recoge clicar: “Pitjar un botó del ratolí d’un ordinador...”.

Así, si apretamos un botón, en catalán el pitgem premem; si apretamos los dientes, serrem les dents; si el sol aprieta, es que el sol pica; si la ropa nos aprieta, es que la ropa ens engavanya o ens tiba; si son los zapatos que aprietan, es que les sabates ens van justes o justegen; si apretamos a correr, tendremos que arrencar a córrer; si damos un apretón de manos, fem una encaixada; si alguien aprieta los tornillos, colla els cargols; si hay que apretarse el cinturón, ens l’haurem d’estrènyer; y me dejo algunas. 

Todo eso, claro, es muy bonito sobre el papel y aún  muchos hablantes emplean ese abanico de expresiones sin problema. Pero también es cierto que allí donde hay quien prempitja, serra, pica, tiba, engavanya, justegen, arrenca, encaixa, colla o estreny, hay quien coge el atajo del castellano y todo lo apreta.

Versió en català: A un clic dels botons
Encara que sembli mentida, aquest verb (apretar) no és normatiu en català, i hi ho dic així perquè hi té una potent implantació ...   L'Institut d’Estudis Catalans ja recull aqust sentit: “Pitjar un botó del ratolí d’un ordinador...”.

Així, si apretamos un botón, pitgem premem un botó; si apretamos los dientesserrem les dents; si el sol aprieta, és que el sol pica; si la ropa nos aprieta, és que la roba ens engavanya o ens tiba; si són los zapatos que aprietan, són les sabates que van justes; si apretamos a correr, haurem d'arrencar a córrer; si damos un apretón de manosfarem una encaixada; si alguien aprieta los tornillos, es que colla els cargols; si hay que apretarse el cinturón, caldrà estrènyer-se el cinturó; i encara m'en deixo.
Tot això, esclar, és molt bonic damunt del paper i és cert que molts parlants tenen ben vives aquestes expressions. Però també és ben cert que allà on hi ha qui prempitja, serra, pica, tiba, engavanya, justegen, arrenca, encaixa, colla o estreny, hay i ha qui agafa la drecera del castellà i tot ho apreta.

El Magí Camps cerca l´ús de la llengüa, llegiu aquest article seu: Volem virus catalans sobre els xibòlet, ( de transcripció d'un terme hebreu).

PD: per veure allà de les dues llengües, la gran tasca del Victor Pàmies. a Raons que rimen.

Thursday, May 12, 2011

British-American words: pacifier dummy soother

 Do you Americans understand BRITISH English?

This is not a flame, just a bit of fun so be nice!

Do you know what:

  1. A "Dummy" is (and I don't mean an idiot)
  2. A "pavement" is?
  3. A "torch" is?
  4. What floor is the 1st floor?
  5. What's the difference between an a s s and an a r s e ?
  6. Do you know why puff daddy (the rapper) changed his name?
Cant think of any others right now but there are more...

4)One up from the ground floor
5)A @ss is a donkey, an @rse is your bottom
6)puff means homosexual in the UK.

Here are some of the main differences in vocabulary between British and North American English.

British Canadian American
anywhere anywhere anyplace
autumn autumn/fall fall
barrister lawyer attorney
beeper, pager pager beeper
bill (restaurant) bill check
biscuit cookie cookie
block of flats apartment block apartment building
bonnet hood hood
boot (of car) trunk (of car) trunk (of automobile)
car car automobile
caravan trailer trailer
chemist drugstore drugstore

Per què?, Per què?, Per què? .. ara sabreu perquè

Per què ha guanyat la Lliga el Barça? Per què?

Perquè, a la llarga, el millor sempre guanya en les competicions de regularitat. 
Perquè futbolísticament el millor ha estat el Barça. 
 Perquè els estirabots de Mourinho han motivat una plantilla que podia estar cansada per la ressaca del Mundial i les poques vacances de molts jugadors. 
Perquè tenim el millor  
del campionat. 
Perquè, després d'un any d'eleccions, hi ha hagut pau social. Perquè el 5 a 0 del novembre va pesar massa. 
Perquè a la Lliga espanyola ja només hi ha un rival. Perquè els automatismes defensius de tot l'equip han funcionat molt millor que en els dos anys anteriors.  
Perquè, factor bàsic, tenim Leo Messi.

Perquè Valdés ha salvat deu punts amb cada mà. 
Perquè entre Valdés i Messi hi tenim Xavi, Iniesta i Busquets, que és el millor mig-del-camp des que els anglesos es van inventar el futbol.
Perquè el tàndem Piqué-Puyol ha resultat ser tan invencible com carismàtic. 
Perquè Alves marca el ritme d'un Barça incansable. 
Perquè la malaltia d'Abidal ha rearmat el grup quan començaven a flaquejar les forces. 

Perquè Bojan, Thiago, Seydou Keita, Afellay, Adriano i Andreu Fontàs hi han aportat el que han pogut. 
Perquè David Villa, segons Guardiola, ha estat clau per al bon futbol del Barça d'aquesta Lliga. 
Perquè l'asturià ha aconseguit marcar divuit gols, les coses com siguin.

Perquè, això sí, al vestidor ja no hi havia ni Samuel Eto'o ni Zlatan Ibrahimovic que miressin més per ells que no pel grup (esclar que amb ells també vam guanyar el títol).
Perquè les lesions han respectat els jugadors fonamentals de la plantilla. 
Perquè ni la maledicció de la derrota amb l'Hèrcules -que ja ens va esguerrar la Lliga de Bobby Robson- no ens ha impedit ser un equip solvent. 
Perquè el nivell de l'arbitratge espanyol ha pujat significativament. 

Perquè l'assistència de socis a l'estadi ha estat molt més elevada que en els últims anys. 

Perquè veient Punto pelota , sentint la Cope i llegint l'Inda el barcelonisme s'ha unit i tothom ha bufat a favor. 
Perquè som bona gent. Perquè ens dediquem a jugar a futbol, a crear i no a destruir.  

Perquè no tot es pot comprar amb diners. 

Perquè tenim un planter que dóna els fruits de molts anys i de moltes directives.  

Perquè el Madrid va llençar a casa, contra l'Sporting i el Saragossa, tota la feina d'una temporada.  

Al capdavall, perquè en el futbol, José Mourinho, quan dos equips necessiten empatar, empaten. I ara ja pots plorar tant com vulguis. 
Però esperem que tornis aviat a les rodes de premsa, perquè ens ve de gust sentir, de la teva veu, ... 
com felicites el Barça públicament.

Wednesday, May 11, 2011

Eiffel i barcelona

El Jiordi Creus escrivia a avui sobre 

La Torre Eiffel i Barcelona

Situem-nos: presentació recent al restaurant del segon pis de la Torre Eiffel d'una exclusiva ploma Montblanc que vol homenatjar el famós monument. Enmig de la celebració, un dels descendents del precursor de la talaia torna a posar el dit a la nafra i insisteix que la primera idea del seu besavi, Gustave Eiffel, va ser que la torre es construís a Barcelona. Val a dir que aquesta és una història recurrent que té tants partidaris com detractors, tots ells disposats a aportar les més variades proves de la validesa, o no, de la brama.
Segons s'afirma, el constructor francès, davant de la celebració de l'Exposició Universal del 1888 a Barcelona, va proposar al llavors alcalde Francesc Rius i Taulet el bastiment d'una peculiar torre metàl·lica d'uns de 300 metres d'altura que hauria de convertir-se en el símbol del certamen. 
Tot i que Eiffel no era cap carallot i que el seu nom ja estava associat a diverses construccions imponents arreu del món, el batlle barceloní hauria rebutjat el projecte sobretot a causa de la gran inversió que calia. Rius i Taulet va apostar per una edificació menys ostentosa, menys estranya per a l'època i, també, més barata: l'Arc del Triomf, que encara avui podem contemplar quan traiem el nas al passeig Lluís Companys.
Segons el que alguns qualifiquen de llegenda urbana, no hauria estat fins després del rebuig de Barcelona que Eiffel hauria portat el seu pla a París. La capital francesa prenia el relleu de la catalana i organitzava l'Exposició Universal del 1889, és a dir, la que coincidia amb el primer centenari de la Revolució Francesa. D'entre els diferents projectes que va rebre, la comissió es va decantar pel bastiment, a Champ-de-Mars, d'una torre de ferro de base quadrada que es convertiria en l'edifici més alt del món. 

La futura Torre Eiffel, que s'havia de desmuntar en acabar l'Exposició, ja va concentrar grans oposicions des d'abans de l'inici de les obres. Així, un nombrós grup d'intel·lectuals van publicar un manifest al setmanari Le Temps en què es deien frases com: "Escriptors, pintors, escultors, arquitectes, amants apassionats de la bellesa de París, fins ara intacta, protestem amb totes les nostres forces [...] contra l'erecció, en ple cor de la nostra capital, de la inútil i monstruosa Torre Eiffel [...]. Perquè la Torre Eiffel, que ni la mercantil Amèrica voldria, és la deshonra de París".
En février 1887, deux semaines après les premiers coups de pioche, une cinquantaine d'artistes (écrivains, peintres, compositeurs, architectes, etc.) s’associent pour fustiger « l'inutile et monstrueuse tour Eiffel » dans une lettre ouverte restée célèbre sous le nom de Protestation des artistes contre la tour de M. Eiffel.
Tot i això, el 26 de gener de 1887 van començar a fer-se els fonaments d'una obra que va finalitzat al cap de dos anys, dos mesos i cinc dies. Durant aquest temps, els 250 obrers que hi van treballar van haver de retirar 30.000 m de runa i acoblar 18.000 peces d'acer amb més de 2,5 milions de reblons per fer realitat un monument d'unes 7.300 tones de pes i amb un cost proper als 7,5 milions de francs d'aquella l'època.
Contra tot pronòstic, la inauguració i el primer any de vida de la Torre Eiffel van ser tan exitosos que aquell projecte qualificat per l'escriptor Joris-Karl Huysmans de "supositori" va quedar-se a París fins a convertir-se en la seva principal icona.
Durant els seus més de cent anys de vida, la Torre ha jugat tots els papers de l'auca i ha estat un element clau de desenes de novel·les, pel·lícules i còmics. D'entre les nombroses anècdotes que l'acompanyen, permeteu-me que en destaqui dues:
 la que va protagonitzar el 1912 el sastre Franz Reichelt en saltar amb un rudimentari paracaigudes des de la talaia -sota l'atenta mirada de dues càmeres que, òbviament, van recollir la plantofada mortal-, i la centrada en l'estafador txec Viktor Lustig. 
L'any 1925, aquell barrut, fent-se passar pel director general de Correus i Telègrafs, va ensarronar un incaut ferroveller parisenc al qual li va vendre -a pes- les més de set tones de ferro de la Torre Eiffel. 

Tuesday, May 10, 2011

Bars de Manresa

A banda del que tots anem coneixent,  ens sobta la rapidesa amb que canvien els bars.

 Ara ja no es fuma i el café és molt car. També la societat, ja que això d'anar als bars encara és una afició sana. 
A Espanya la mitjana enguany  és de 158 cops/any. (198 el 2006!).

Algú una mica vell podrà recordar el text de "Bares que lugares tan gratos para conversar..." cançó de  GabinetCaligari. 

A Manresa, com arreu, hi ha molt que parlar de bars. En tenim de tota mena i color (No ho dic pel Vermell). I és certa en el meu cas, ja que allà vaig conéixer l'Adam Majó. El bar: l'Havana, I és que hi havia prou bars que tenien relació amb les Amériques a Manresa. Un altre dia en parlarem, paralareu. A la mateixa plaça Gispert domnem la benvinguda al darrer nouvingut L'Alzina. Molta sort.

Diu l'Adam que "sense rumiar-hi gaire sóc capaç de recordar més de 20 bars de Manresa que ja no existeixen.
 Fa pensar."

Pots tu? Yes, we can.

Podeu associar els antics bars amb el seu carrer:

Fem-ne la prova: score:  8 points, excel.lent.

BARS_  -  Farràs  - Caputxins   -  SArdana (SArdina/EXit)  - 
 Serrano   -Corona - Coronas  - La Seu  -  Lord King (Amalur) -
 L'Orquidea - L'esquella  - Spacial  -Bodeag Tomàs (Avi Tomàs) 

CARRERS: alguns carrer duplica!
Piques  -  Barcelona  - Escodines  - Talamanca -  Guimerà  - Barreres 
 - San Francesc  - Hospital - Vallfonollosa - Esquilets

Adam escrivia a regio7: als bars de Manresa que ja no existeixen.
* El, al carrer de Talamanca, d'on el Pere podia fer fora sense contemplacions un client si creia que duia la malastrugança causant d'un mal partit del Barça. 
l Farràs, un dels sis bars que hi havia hagut en aquest carrer de tres noms que fa de columna vertebral del barri de les Escodines. El Caputxins, una mica més amunt, malgrat el nom més aviat missaire, fou, en una època, la seu no oficial de la CNT a Manresa.  
La Sardana (després Sardina i encara més tard, breument, Exit) al carrer Hospital, dues senyores sense por darrere la barra, pòsters enganxats amb cel·lo i quintos. 
 El Serrano, al carrer de Sant Francesc, entrepans amb barres amples de mig, els van desallotjar urgentment un migdia i al vespre s'ensorrava tot l'edifici.  
El Coronas, al carrer dels Esquilets, amb un senyor amb bigoti a la barra, de quan els gais començaven a perdre la por.  
La Seu (després Amalur), al Vallfonollosa, actualment buit, abandonat i de propietat municipal.  
El Lord King!, al carrer de Barcelona, una barra petita, una pista també petita, reixes de ferro colat i, malgrat tot, el Place to go durant una bona temporada.  
L'Orquidea, a l'entrada del carrer Barreres, on ara hi ha la boca de l'aparcament, un exboxejador, l'amo, mantenia els clients a ratlla.  
El frankfurt l'Esquella, a l'entrada del carrer de Guimerà, de cop i volta va desaparèixer.  
L'Spacial, també al Guimerà, alumini i entrepans moderns, massa moderns, segurament. 
 I la Bodega Tomàs (després, l'avi Tomàs), al carrer de les Piques, l'últim celler amb degustació que quedava a la ciutat, fins que se'l van carregar. Havia tingut una màquina de fabricació casolana que torrava patates dins una mampara de plàstic transparent connectada a un tub que n'extreia els fums. 

Anècdota: Deien els avis del barri, i no és broma, que a principi de segle (passat), un dia que el tren de Lleida es va aturar una estona llarga a l'estació del Nord, a la Bodega Tomàs hi va aparèixer un es-tranger de faccions lleugerament orientals per fer-hi un mos. Pocs anys després, alguns dels presents van reconèixer l'individu en qüestió a les pàgines del diari, es feia dir Lenin i liderava una revolució a la Rússia imperial. 

És una llegenda improbable, ho admeto, perquè no hi ha constància que el líder bolxevic arribés mai a creuar els Pirineus, però el cert és que el període de l'exili (1900-1917) està poc documentat i que és sabut que s'entrevistà amb dirigents obrers de nuclis industrials de tot Europa, com els del nord peninsular que unia aquesta línia ferroviària.
El 5 maig d'enguany deia: 
 El Perdiu, a Sant Domènec, un cafè dels d'abans, amb un taulell llarg entrant a la dreta i moltes ganes de fer vermuts. 
La Gens que J'Aime, una mica més amunt, on hi havia hagut l'hostal Sant Domingo, un bar amb pretensions, amb un senyor que posava música, adolescents que ens hi passàvem la tarda i senyores que feien un tallat. 
El Waly-hay (o una cosa així), al Puigterrà de Baix, ambient hawaià!, poca llum, sofàs i còctels volcànics amb bengales incloses. 
La Granja, davant del Pius (aleshores l'insti nou), cigarretes a 10 pessetes, pega dolces i olor de fregit que t'emportaves posada. 
El Vicente, al carrer de la Mel, famoses patates braves. 
La Quadra, al carrer de Magraner, darrere El Sielu, carns a la brasa, peluts i un nom que sí que feia la cosa. 
El Bitxus, al Talamanca, bar de dia, inicialment, i bar de nit, nit, durant molts més anys. Un d'aquells llocs on et prohibien anar. 
El Salón Deportivo, als Esquilets, space invaders, futbolins, un soterrani per jugar al billar i un senyor amb cara de mala llet que bescanviava monedes de cinc duros. 
El Racó del Diable, amb un dimoni dibuixat al rètol, a la Muralla de Sant Francesc, molt més inofensiu del que el nom podria suggerir. 
Las Cuevas del Burrito, una mica més amunt però en un altre moment, a mesura que baixaves les escales desapareixien les ordenances, bona música, riscos excessius.
 La Vinya, al carrer de Viladordis, llarg mostrador a l'esquerra, dòmino i ambient de poble. 
El Kung fu, davant la sala Loiola, un quinto ràpid abans d'entrar al cineclub. 
El Deportivo, al carrer Cirera, gran nom, immillorable servei, morro de porc i partits del Barça.
 L'Antiguo Bar Sacramonte, a l'entrada del carrer del Camp d'Urgell, a tocar de la plaça Gispert, vins a trenta pessetes. 
El Berna, després Marsupilami, després Bonrollo, després Refugi i ara buit i abandonat a causa de la mala planificació municipal, parets de pedra i volta de canó, sofàs per magrejar en un principi i, després, concerts en directe quan a Manresa ningú no feia concerts en directe.
 La Gavina, al Barreres, tapes gallegues, preus gallecs i condicions d'higiene poc homologables.
 La Parrilla, on ara s'entra a l'aparcament dels Quatre Cantons, dues portes, barra d'alumini en forma de V i poca cosa més. 
El Sevilla, al Camp d'Urgell. 
El Magraner, al carrer del mateix nom. 
El Happy Night (uf!), al carrer de Cantarell. 
I el Txokoa, que ara ha tancat definitivament, cares llargues darrere la barra, macarrons, tetris, discos, conspiracions en veu alta i una taula llarga on no sabies mai al costat de qui acabaries. 
Sense rumiar-hi gaire sóc capaç de recordar més de 20 bars de Manresa que ja no existeixen.
 Fa pensar.