Search This Blog

Sunday, October 24, 2010

Nappping under the Carob tree -garrofera

Stories from old and new

1 -The carob (=garrofa) does feature in Jewish tradition. One famous tale (The short nap) is the story of Honi and the carob tree.

Once, a long time ago, there lived a young man named Honi. One day he saw one of the old men of the village planting a carob tree. Honi said: "Hey old man, why are you planting that carob tree? Surely you don’t expect to live to eat its fruit?"

The old man straightened up, looked at the youngster with patience and understanding in his eyes, and replied: "There were trees in the world when I was a boy – that I could climb on and enjoy their fruit. Who do you think planted them?" And he went back to his work.

Honi sat to watch the old man but soon felt tired and lay down to sleep. But his 'short nap' ended up lasting for 70 years! When he woke up, he was amazed to find himself beneath the towering branches of a fully grown carob tree. A middle-aged man was picking its fruit. "You aren't the man who planted this tree, are you?" asked Honi.

"No," he replied. "My grandfather planted this tree not long before he died, so that we today would have fruit and shade to enjoy."




CNN's Nadia Bilchik talks about a siesta competition in Madrid, as well as the benefits ·


The art of napping
Cargado por CNN_International. - Mira las noticias más recientes en video.


Bible land trees. Although the carob tree itself is not mentioned by name in either the Old nor the New Testament, it is thought that Jesus does refer to when he mentions the husks in the parable of the Prodigal Son.
And he went and joined himself to a citizen of that country; and he sent him into his fields to feed swine. And he would fain have filled his belly with the husks that the swine did eat: and no man gave unto him. And when he came to himself, he said, How many hired servants of my father's have bread enough and to spare, and I perish with hunger! I will arise and go to my father, and will say unto him, Father, I have sinned against heaven, and before thee, And am no more worthy to be called thy son: make me as one of thy hired servants. Luke 15:15-19


EXTRA: wild honey, carats (read below)

Some believe that this was the 'wild honey' that John the Baptist ate in the wilderness.
John's clothes were made of camel's hair, and he had a leather belt around his waist. His food was locusts and wild honey.: Matthew 3:4

As summer grows on in the Bible land the seed pods dry and around ten small hard seeds fall out. These are of such a uniform size that for millennia they have been used as a standard measure of weight. In a sense they are still used, because even today their weight – called the carat – is the weight by which diamonds are weighed and valued all over the world.

Parlant de tords s'entén la gent



PROLEG del llibre Tords

(Toni Albalat
imatges de S. Mallen )

ISBN: 8460633926

Altres llibres del Toni, aqui.


Ajuntament d'Alcora- news



Parlant de tords s'entén la gent
Volem presentar-vos aquest llibre com una mirada poètica al món del tord. Les arts combinades de la imatge i la paraula ens serveixen per gaudir l'estona de la lectura. Sabem que els texts generen texts i així anem enriquint el món. Prodesse aut delectare -"instruir delectant", que deien els clàssics- és el que desitgem que aquest volum aconseguisca.
Farem ara una cursa dins del llenguatge, que us serà una mica curiosa i, esperem, no atordidora o estordidora si hi trobeu més d'una llengua. Com diuen a la Toscana "solo un tordo come me poteva fare questo" per indicar una ximpleria. Amb l'únic bagatge de dues nits dormides en un parany i dos cafés amb Toni Albalat I know not when nor where -com diu la cançó- and certainly not why, he començat a fer camí. Ú es de lletres (i de llengües) i ha anat aprenent coses del tord comú mentre preparava aquesta petita introducció.
 
Si ja heu mirat el mapa del costat (península europea on es superposa el nom que rep a cada àrea, del basc al suec) haureu notat que aquest nom comú de l'ocell, tord, té una estructura fònica molt semblant en la majoria de les llengües que hi apareixen. Al llac de Como, prop de Bèrgam, escoltareu durt i a Transilvània sturz. La transició lingüistica assenyala un lligam molt antic que les fronteres modernes dibuixades als mapes volen negar. Parlant de tords s'entén la gent, i encara millor compartint una graella de cebes i tordets com a bons comensals.

Comencem per la biologiaEls biòlegs, que per això són molt sabuts, amb el suec Carl Linneus encapçalant la proposta, han classificat tota peça que es mou. Per fer el món dels animals més únivoc els donen un doble nom nom llatí que serveix igual a Penyagolosa que a Sri Lanka. Vejam què passa si consultem online una enciclopèdia austríaca:
  • Klasse: Aves (Vögel)
  • Ordnung: Passeriformes (Sperlingsvögel)
  • Familie: Turdidae (Drosselvögel)
  • Gattung: Turdus (Drossel)
  • Art: Turdus philomelos

El tord comú pertany a l'ordre dels PASSERIFORMES, subordre d'aus canores. Dins trobem un munt de famílies i la nostra és la dels Turdidae o túrdids. Si entreu en l'arbre corresponent us sorprendreu de veure-hi 333 genères -podríeu trobar-hi petites variacions, però. La nostra és el gènereTurdus, subgènere philomelus. Té com a subgèneres veïns més propers els següents: pilaris, iliacus, viscivorus, torquatus, merula, obscurus, naumanni, ruficollis, unicolor i migratorius.
Aquesta espècie i afins està molt arrelada al planeta (Asia central i Amèrica). El nostre moixó és prou freqüent al paisatge europeu, amb uns 14-18 milions de parelles que niuen cada any. Migren de sudest a nordoest cada any, però en una ampla zona (Irlanda-costa atlàntica-França-Alps meridionals- Bulgària) hi viuen tot l'any. Viuen sobretot a la Gran Bretanya, Alemanya, Suecia i Finlàndia. A l'Europa mediterrània n'hi ha poquets, i a les zones muntanyenques. Els agraden especialment els bosques húmidos e musgosos de coníferos e mistos com abundante vegetação rasteira. I mengen vermes, caracóis, insectos, diversos frutos e lagos.

Chant: Le chant de la Grive musicienne est lancé à la cantonade très tôt le matin, bien avant l'aube. Dans le haut d'un arbre, la Grive émet des notes diverses, reprises en séries de trois ou quatre sons identiques, puis elle change de registre et recommence inlassablement. Succession de phrases entrecoupées de silences, chaque motif est répété 2 à 3 fois 
Perspectiva lingüistica del gènereComencem amb un petit quadre del nostre pardal acompanyat d'altres com ell -com si fóra una foto de l'escola dels 60 :). Hi ha TURDUS en cinc subgèneres dins la branca europea. Us fem un primer plat amb amanida de variants a casa nostra i un segon amb engravat de llengües al continent per entrar en màteria.

1.Llatí 2.Català 3.Castellà 4.Anglès 5.Francès 6.Suec 7.Txec 

1.Turdus philomelos 2.tord comú 3.zorzal común
 
4.Song thrush 5.Grive musicienne 6.Taltrast 7. Drozd zpievný

Retrospectiva etimològicaVejam ara una mica això de TURDUS (en majúscula per convenció etimològica). Les llengües, com tots sabeu, tenen família -com qualsevol veí, vaja. A la mare de la nostra llengua se li diu llatí, i fa molts anys era parlada per tothom en un lloc dit Roma. És a dir, nativa, i no llengua morta que ens van dir a l'escola! També l'Ovidi ens va deixar algun vers a l'Ars amatoria.
Les llengües de fa més de mil anys estaven relacionades amb les actuals. Destaquem les següents branques: celta, itàlica, germànica, baltica, eslava. Deriven de la gran familia occidental del poble conegut com a indoeuropeu, que va emigrar fa uns 3500 anys. Aquesta gent va migrar al llarg de 1000 anys -sense papers, per si algú té curiositat- d'algun lloc prop del mar Caspi. En dues direccions: cap a l'est queden encara connexions d'ADN cultural amb les llengües de Pèrsia i la Índia -que potser no us sonen perquè les haureu vist en altres alfabets; cap a l'oest van fer camí per un llarg "far west", que es diria en llenguatge de Hollywood, abans de Crist fins a Porto i Dublín.
Aquells protoeuropeus necessitaven paraules i feien servir uns 1800 mots, la gran majoria per designar la natura. La gent es va anar barrejant racialment amb altres poblacions, però d'aquella època sense escriptura se'n va conservar un vocabulari ampliat i una llengua en continua evolució.
 
En la meua recerca, passet a passet, feina de gran amenitat, tres mots m'han ajudat. A partir del punt de partida (Turdus) buscant en diccionaris he trobat el mot eslau (drozd). D'aquí, navegant per la xarxa amb Google-Rodríguez de la Fuente com a aliat, he trobat casualment -per serendipity, que diuen en anglès quan es troba allò que es busca- el lituà (strazdas). Com un Indiana Jones del gènere sabia que anava per la bona pista quan vaig localitzar Alberto Lombardo pel camí. (Recordeu el nom si us agrada la secció).


La mare del llatí, i ja parlem de llengües molt antigues, fa uns 3000 anys, li deia al nostre passerell *STRÓZDOS (l'asterisc indica que no s'ha trobat en cap document). És l'arrel reconstruïda per uns doctes etimòlegs que justament fan aquesta tasca (i s'inventen un 20%). D'aquest mot han derivat les paraules que s'han trobat en texts molt posteriors: a banda del Turdus, atestat fa dos mil anys, de l'epoca
medieval tenim l'irlandès truid, el germànic drosca, l'anglosaxò rostle, l'antic prussià tresde, l'alt alemany trostel, l'antic anglès throsel, el nòrdic throstr, i el protoeslau drozd.
Si mirem endavant, a l'època moderna les llengües bàltiques mantenen prou l'antiga paraula: en letò, per exemple, diuen strazds. La resta ha anat evolucionant però deixant veure la variació dialectal. Aquí teniu un petit quadre per consultar. El mapa és més complet.

BÀLTIQUES.  lituà: strazdas, letó: strads
ESLAVES. txec, eslovac, polonès: drozd. rus, bielorús, búlgar i serbi: transliterat /drozd/) eslové: drozg, ucraïnès (transliterat /drizd/)
NORDIQUES-GERMÀNIQUES. danès: drossel; suec: trast; noruec: trost; islandès: röstr alemany: drossel; neerlandès: ljister; anglès: thrush.
ROMÀNIQUES. Del llatí turdus > italià i portuguès: tordo
catala: tord castellà: zorzal romanès: sturz francès: grive. (una altra arrel)
Si haveu vist la graella de lletres inicial (imatge6) ja us haveu fet una composició. Ara us voldria comentar una miqueta millor això de les lleis fonètiques que es van descobrir fa uns dos segles. Com en tota feina cal saber on mirar. Aquí mirarem les consonants, que es mantenen molt millor. Partint del mot reconstruït *STRÓZDOS, anem a les llengues que fem servir avui:
  • LaS- inicialnomésesconservaenlesbàltiquesienromanès.
  • La -T- medial és una dental que ha tingut una triple evolució: es conserva (t), canvia l'articulació (es fa interdental: grafies th, z) o sonoritza (d).
  • La -RÓ- inverteix l'ordre consonant+vocal (metàtesi) en les llatines i baltoeslaves; però el conserva en les nordgermàniques, cambia de lateral / r > l / en neerlandès.
  • La vocal O es conserva en les eslaves però es tanca o s'obre en altres.
  • La –Z- es conserva en les eslaves i genera una /s/ sorda en les germàniques, mentre que es fa fricativa en anglès .
  • La -D- es conserva en les baltoeslaves i les llatines, s'ensordeix en les nòrdiques i es perd en les tres germàniques.
  • La -S final es conserva en les eslaves, genera una /r/ en algunes nordgermàniques i es perd en les romàniques i eslaves.

Algunes llengües afegeixen un derivatiu per indicar petit, com fem en català amb /ó/ en "moixó" o amb una /ka/ en eslau per exemple en el mot "brinovka" en eslové. Amb la nostra arrel tenim una consonant final lateral /l/, com en anglès little. Veiem /el/ en alemany (es converteix en /r/ en islandès o neerlandés) o /al/ en castellà.

Saturday, October 23, 2010

patriotisme: hug de St Victor

Davant una Europa que es diu defensora dels valors cristians, i ja veiem com va la politització davant unes eleccions, ens hem acordar de Hug de St Victor, que sí tenia més clar això d'estimar, i compartir i perdonar.

Per exemple:
“És una font de gran virtut aprendre primer, xino-xano, en les persones exercitades a cambiar en les coses visibles i transitòries, de manera que més endavant puga ser capaç de deixar-les. És un delicat aprenent aquell que trobe dolça la seva pàtria; fort serà qui trobe que tota terra és com la nativa; però veritablement perfecte és aquell que trobe el món sencer com a lloc estrany. El primer fixa el seu amor pel món en només espai, el segon eixample el seu amor per tots els llocs, el perfecte ha aniquilat el seu.”
Hugonis de Sancto Victore Didascalicon. Liber tertius. Caput xix. De exsilio.

(Trobat per serendipity a Cultura e imperialismo d'Edward E. Said 1993)



At the other end of the string: frança i anglaterra. el conegut xovinisme i el no tant jingoisme.

French chauvinisme, from Nicolas Chauvin, character noted for his excessive patriotism and devotion to Napoleon in Théodore and Hippolyte Cogniard's play La Cocarde tricolore (1831)
First Known Use: 1851

Frequently used either as an expression of jingoism (extreme patriotism), in the sense “I will stand by my country whether it be right or wrong”

Jingoism is defined in the Oxford English Dictionary as "extreme patriotism in the form of aggressive foreign policy".[1] In practice, it refers to the advocation of the use of threats or actual force against other countries in order to safeguard what they perceive as their country's national interests, and colloquially to excessive bias in judging one's own country as superior to others – an extreme type of nationalism.
The term originated in Britain, expressing a pugnacious attitude towards Russia in the 1870s. During the 19th century in the United States, journalists called this attitude spread-eagleism. "Jingoism" did not enter the U.S. vernacular until near the turn of the 20th century. This nationalistic belligerence was intensified by the sinking of the battleship USS Maine in Havana harbour that led to the Spanish-American War of 1898.


For right or wrong my country always comes first"

calendaris...no passa el temps

Calendari Occidental. Roma no se fundó en una hora.
(for modern changes in our Calendar, click here)
Avui és un bon dia doncs s'acaben el 11 dies perduts al 1582 (4-14 octubre)

Tot saber és contrastiu i pel que fa a la datació a Occident ja han expressat els companys detalls sobre el calendari jueu, que comença el compte en la data de la creació del món, i el dels musulmans comença el dia de la fugida de Mahoma de la Meca, el 16 de juliol de l'any 622 d.C.

Avui és un bon dia perquè hem canviat l’hora, hem dormit una hora menys. La reforma gregoriana no va ser acceptada espontàniament; ja s’ha dit que va afectar el món xinès el 1911, però l’anglòfon el 1752, tot al seu moment. D’aqeust periode, recorde les paraules de George Washinton descrivint com va perdre els 10 dies en l’ajust: “no lamenteu el temps perdut i troba consol en saber que aqeust mes les despeses no seran tantes i si estimeu com jo el coixi del llit quina satisfacció per una vegada anar a dormir un dia dos i llegar a despertar-se un dia catorze.” -fina ironia i optimista per natura.

Però en la part més nostra la variació en els sistemes de datar el temps també ha tingut les seues variacions, com asenyala A. Cappelli. Al seu estudi dedica la primera part a unes "Brevi nozioni di cronografia" on descriu les "Eres e períodes cronològics" referits a occident:


Era bizantina: el món començava en l'any 5508 abans de Crist i l'any
començava el primer de setembre, va durar fins a la caiguda de l'imperi d'orient
però fou usada fins a finals s. XVII, de fet la va abolir a Rússia Pere el Gran
el 1 de gener del 1700

Anni del Consolato: l'any oficial a Roma s'indicava amb el nom dels
consols que s'encarregaven de Roma el primer de gener de cada Any i es va començar a usar, segons sembla, a l'any 509 a.C. L'any 541 d.C. Flavio Basilio Jr. es revestí del consulat (i fou l'últim), així es dataven els anys a partir de
llavors com P.C. (post consullatum). Durant els ss. VI i VII es segueix usant, i el document més modern que l'empra és un del papa Sergi III del 904.

Olimpiadi: el començà a usar l'historiador Timeu (mort el 256 a.C.) i
es feia començar a l'any 776 a,-c, em sembla que dividia el temps en períodes
de 4 anys, que començaven el 1r de juliol, que és quan començava l’Olimpiada. "El primer any de la nostra era, en els primers sis mesos, correspon al quart any de la CXCIV olimpíada, i en els altres sis al primer any de la CXCV olimpíada" (p. 4); fou abolit amb Teodosi el Gran l'any 395 d.C., tot i així, el rei Ethelred II d'Anglaterra, clàssicon els haja, va datar una carta del 995 amb les paraules "Olimpiade IV regni mei", és a dir, 16º any del seu regnat.

Era de la fundació de Roma: començaria el 21 d'abril de l'any 753
a.C., però l'any començava l'1 de gener; fou emprada pels historiadors, però no de manera pública.

Era de Diocleziano, o dels Martirs: començà el 29 d'abost del 284 i
primer es va difondre a Egipte; a partir del s. VII fou anomenada "era dels martirs", fou adoptada també a Milà i per san Ciril d'Alexandria, pels coptes i per alguns pares de l'Església. No sé quan va deixar d'emprar-se
Indizione: són períodes de 15 anys, originaris d'Egipte, que van
començar a usar-se l'any 313 de l'era cristiana; n'hi havia de diverses "grega o
constantinopolitana" que feia començar l'any el 15 de setembre; també
n'hi ha pròpies de diverses ciutats d'Itàlia "senese", (l'any començava el 8 de
setembre); etc.

Era de Hispania: comença a emprar-se al s. V i datava l'any en què August
va conquerir Espanya, 1 de gener del 38 a.C. "sub era" i s'usà també a
l'Àfrica i a les províncies del sud de França. S'abolí el 1180 a Catalunya, el
1349 a Aragó, el 1358 a Velència i el 1383 a Castella i lleó, on fou
substituïda per la era cristiana, però amb principi el 25 de desembre; a Portugal també va ser substituïda, però l'any 1422. Tot i així, alguns continuaren a Castellà a datar segons l'era fins a mitjans s. XV.

Era cristiana: es creu que va començar al s. VI per causa de Scita
Diògens el Petit, abat de Roma, que fou capaç de fixar el naixement de Crist el 25 de desembre de l'any 753 de Roma (sembla que es va equivocar en 7 o 8 anys de retard). Està marcada per la formula "anno ab nativitate Domini" i
marcava en alguns països el començament de l'any el 25 de desembre. L'anomenat "Estil de l'encarnació" comença l'any el 25 de març i fou molt emprat, trobant-se a França, per exemple fins al 1564. L'estil modern o "de la circumcisió" (deu dies després del naixement de Crist el van circumcidar", fa començar l'any l'1 de gener i no et sé dir quan començà a emprar-se.


Font:
A. Cappelli, “Cronologia, cronografia e calendario perpetuo dal
principio dell'era cristiana ai nostri giorni”, Milano: Hoepli, 1988 [1929], 608
pp.

Friday, October 22, 2010

Lexis: Smurf test -schtroumpfs -barrufets-pitufos

What are all these Smurfs doing together? (see below)

1. Origins

The original term schtroumpf and the accompanying language came during a meal Peyo was having with his colleague and friend André Franquin in which, having momentarily forgotten the word "salt", Peyo asked him (in French) to pass the schtroumpf. Franquin replied: "Here's the Schtroumpf — when you are done schtroumpfing, schtroumpf it back" and the two spent the rest of that weekend speaking in schtroumpf language.[4] The name was later translated into Dutch as Smurf, which was adopted in English.

2. comentari /llengües en contacte - interposició

como se chama este bicho? 90% ou mais de quem isto lerdes respondereis: “é um pitufo“. E isso corroborará a minha afirmação. Porque estas simpáticas criaturas azuis que decerto estarão na infância da maioria, chamam-se schtroumpfs na versão original criada polo autor belga Pierre Peyo Culliford.

EsnurfeQuando estas criaturas chegaram à Espanha, adoptaram o nome de pitufos. Polos vistos, o nome deu-lhe-lo Miguel Agustí, catalão de nascença e um dos encarregados da adaptação. Escolheu o nome inspirando-se no personagem En Patufet do folclore da Catalunha. Ainda, quando os próprios personagens chegaram a ter versão catalã, o nome que se lhes deu aos Schtroumpfs foi o de Els Barrufets, outra volta criaturas da mitologia local.

Porém, adivinham qual foi o original nome recebido na Galiza? Exacto:pitufos.

PD: versões brasileira (Os Smurfs) ou portuguesa (Os Estrumpfes).

3. Cultura i difusió

3.1> I Puffi sono arrivati in Italia per la prima volta in versione fumettistica nel 1963, sulla rivista Tipitì. Il nome originario era "Strunfi". Si può verificare ne "Il Flauto a Sei Strunfi" pubblicato su Tipitì n.21/27 (Dardo, 1963).

Dal 1964, fu il Corriere dei Piccoli a pubblicare le storie degli omini blu, mutando il nome in Puffi, Il flauto a sei Puffi è uscito sui numeri 24/33 del Corrierino.

Il termine "Puffo (pl. Puffi)" deriva dall'aggettivo italiano "buffo", ovvero "divertente". Si dice che il nome originale sia stato completamente abbandonato per via della sua assonanza con la parola "stronzo". Prima dell'attuale "Puffi" venne adoperato anche il nome "Frilli".

3.2> Le sémiologue italien Umberto Eco a consacré plusieurs pages au langage schtroumpf pour illustrer les facultés de l'esprit humain en interprétation des données dans un article dont la version française (supervisée par l'auteur) donne pour exemple à reconnaissance immédiate : Je suis le schtroumpf, le schtroumpf, l'inschtroumpfé2.


3.3> O desenho chamou atenção de alguns comentaristas politicos nos anos 80. Segundo eles os Smurfs seriam uma referência ao Comunismo. [1] A comunidade divide fraternamente tudo o que produz, não há classes sociais, vestem o mesmo tipo de roupa (calças e touca branca), exceto o seu líder.

3.4> Los pitufos pitufan 50 años.

me maravilla, el idioma pitufo, de gramática y vocabulario reducidos a la mínima expresión; todo el sistema verbal pitufo, por ejemplo, se reduce a un único verbo (regular, por supuesto): el verbo pitufar. Y me resultaba poco menos que increíble que esta lengua ultrasimplicísima permitiera expresar casi cualquier cosa con una precisión y una claridad pasmosas, al alcance incluso de un niño de siete u ocho años.

El idioma pitufo me parecía entonces una maravilla de simplicidad lingüística. Y sólo muchos años después caí en la cuenta de que el idioma pitufo es en realidad la mayor pesadilla que puede imaginar un traductor. Para empezar, y al igual que sucede con los lenguajes naturales, puede variar enormente de una lengua a otra.

3.5. Has anyone in the medical field has heard "smurf test" for pregnancy related issues?

And why has it got its name? Because it turns blue!!!! (en espanyol test de Nitrazina)


4. Multilingüisme

Quines llengues creieu que han agafat una versió autoctona? Quines fonètica? quines distorsionada?

Imagina la paraula en Esperanto. en quina llengua ibèrica es diu Pottokiak? ... correcte.

ho podeu comprovar aqui sota o la wikipedia (us posem un grapat)


EPILOGUE. A chronicle of a failure.

Last month, 395 Croatian men, women and children covered themselves in blue paint, dressed up asSmurfs and got ready to go down in history… as failures.

The “Croatian Smurfs” had gathered in an attempt to smash the previous world record for “most Smurfs gathered together at one time.” Unfortunately due to a research error (possibly caused by Gargamel), their attempt was all in vain.

the record for most Smurfs gathered in one place was 291. BUT The Warwick students had managed to round up a grand total of xxx Smurfs and according to Guiness, currently hold the world record.

origin of letters-alphabet

alphabets


The word alphabet comes, via the Latin word alphabētum, from the Greek wordαλφάβητος (alphabētos), which itself comes from the first two letters of the Greek alphabet, α (άλφα/alpha) and β (βήτα/beta). The names of the Greek letters were based on Phoenican letter names. The first two letters of the Phoenican alphabet are 'āleph(ox) and bēth (house). See our Etruscan alphabet (top left)

The Riddle of the Alphabet, by Aldo Lavagnini
The most puzzling thing about our alphabet - apart from the form of the letters themselves, which bear no true relation to the sounds they are meant to represent - is its order, which has no apparent justification. Vowels and consonants
- even while vowels were originally wholly absent - la
bials and palatals, dentals and sonants, are there thoroly mixed, in spite of which that order has been kept faithfully and substantially preserved, during no less than 4000 years.
There is nothing in it, for instance, of the nice grouping of the Devanagari letters: vowels first in their order, then gutterals, palatals, post-alveolars, dentals, labials, and spirants. That is because the Roman alphabet just grew. It was not designed scientifically as was Devanagari.
Its order has been instilled in us from our first school days, and innumerable generations have learned it in the same manner, together with the names of the letters.

.....
There have been very few interpolations, if any, some dropping or change - as for instance the purely Latin G - and some additions at the end, so that the Greek alphabet ends in Omega and ours with Z, but the ancient order has been largely preserved, with few exceptions, in its several offshoots.
The reason for that order has not been explained until now: it has been sought vainly in the original names of the letters themselves - as they are best preserved in Greek and Hebrew - but no satisfactory motive has been found for such a peculiar and rigid grouping of apparently - heterogeneous objects, such as a bull, a house, a camel, a door or tent, and so on.


It is true, however, that the reason is concealed in the names of the letters, which may reveal it when properly analyzed from a synthetical viewpoint: the best clue is given us by the name
of the first letter Aleph or Alpha, originally alepu, the Bull. When we know that up to 3000 years ago the constellation of Taurus was the one of the Vernal Equinox, and that therefore the Zodiac began with it, the natural explanation for that order so faithfully kept, is that it followed just the same order of the zodiacal constellations.

In the form of our letter A, we may even now recognize the head of a bull, or the astronomic sign for Taurus, if we only turn it upside down. It is not an isolated instance: just past the middle, we find a group of three letters, one after another: M, N, and O, which by both their name and shape are unmistakably related to the last three constellations, as we know them: Aquarius, Pices and Aries.


M or e'mmaim stands for "the waters," N similarly for nun or e'nnaina "the two fishes," and O or ain for the "eye" constellation, i.e. Aires, as it was afterwards named.


At the end of the VII century new social needs needed new tools:
social functions of language vs linguistic functions in society
a couple of Examples:
Slavic and Arabic peoples.

Glagolitic alphabet (omniglot)

The Glagolitic alphabet was invented during the 9th century by the missionaries St Cyril (827-869 AD) and St Methodius (826-885 AD) in order to translate the Bible and other religious works into the language of the Great Moravia region. They probably modelled Glagolitic on a cursive form of the Greek alphabet.




How did the order evolved in Arabic? Any learner of its language finds a disordered list according to articulation and likeness.
The Aramaic language (see above) had fewer consonants than Arabic, so during the 7th century new Arabic letters were created by adding dots to existing letters in order to avoid ambiguities

The study of ancient manuscripts of the Qur'an is steadily gathering pace. In decades past, a few scholars have compiled lists of Qur'anic manuscripts attributable to the 1st century hijra. A discussion of how scholars date early Qur'anic manuscripts and an assessment of the value of these manuscripts is also provided along with some detailed mathematical calculations. Quite simply, there is no other work from the Late Antiquity that comes close to the Qur'an in terms of the number of their earliest manuscripts including textual content.

Since diacritical marks were already fixed before the first half of the first century of hijra and the vowel marks invented a little later by Abu al-Aswad al-Du'ali [d. 69 AH / 688 CE], it should not be surprising to see the Muslims towards the end of first century of hijra were already using the dotted manuscripts. Abu ‘Amr al-Dani narrates a couple of reports that shed some light into this matter.
It was to us narrated that Ibn Sirin owned a mushaf that was dotted by Yahya Ibn Ya‘mur [d. 90 AH / 708 CE]. And that Yahya was the first one to dot them. The three of these people are among the eminent successors of Basra.[53]

Whelan's study of the Qur'anic inscriptions on the Dome of the Rock and the literary sources mentioning the Qur'anic inscriptions in the Prophet's mosque in Madinah and the presence of professional copyists of the Qur'an has already demonstrated the evidence of codification of the Qur'an in the 7th century 


40 year not are nothing

40 years are nothing (google translator on 21-10-2010)

Scenario1: You have to make a flight.
Year 1969: You get to eat, drink and newspapers as you want. All served by hostesses spectacular.
2009: You get on the plane abrochándote belt pants that made you take to pass the control, you sit in an armchair where if you breathe deeply you stick your elbow in the eye to the next and if you're thirsty, steward gives you a letter with four cans at a high price. If protests, when you land you put your finger in the ass to see if you take drugs.


Scenario2: Manolo plans to go into the woods after school. Upon entering the school teaches a knife with which Pancho tries to make a slingshot.
Year 1969: The deputy director sees it and asks where purchased. He teaches his own, which is old, but better.
2009: The school is closed. Call the police, which leads to Manolo the reformatory. Antena 3 and Tele five presented the news at 15:00 from the school gate.


Scenario3: School Discipline
Year 1969: You make a bitch in class. Professor gets you two hosts. When you get home your father rhea other two.
2009: You make a bitch. Professor apologizes. Your father rides a teacher and you chicken you buy a bike for the disappointment.


Scenario4: Fran and Mark shared some punches after class.
Year 1969: The animated companions, Mark wins. They shake hands and end up being colleagues.
2009: The school is closed, Tele five school anti-violence proclamation month. The newspaper devotes 20 minutes five columns to the issue and deliberately Antena 3 Matías Prats again right in time before the door of the school to present the news.

Scenario5: Luis broke the glass of a car in the neighborhood, his father removed his belt and hits him a good whipping.
Year 1969: Luis is more careful next time, grows normally, goes to college and becomes a successful businessman.
2009: Luis's father arrested for child abuse. No father figure, Luis joins a gang. Psychologists convince his sister that his father abused her and kept in jail for life. Luis' mother is entwined with the psychologist. Mercedes Mila opened the final of Big Brother with a speech on the news.

Scenario6: John is down as he threw a career and spider in the knee. His teacher, Mary, finds him crying on the roadside. Mary hugs him to comfort him.
Year 1969: Soon, John is feeling better and keep playing.

2009: Mary is accused of perversion of children and goes on the dole. He faces three years in prison. John spends five years of therapy in therapy. His parents sued the school for negligence and teacher for emotional trauma, winning both trials. Mary, jobless and indebted, commits suicide by jumping from a building. When it lands, it makes up a car and breaks a vase. The car owner and the owner of the plant are suing the heirs of Mary for destruction of property. Win. Antena 3 TV five together produce the film and finally the set of information is already located in the middle of the street.

Scenario7: The end of the holiday.
Year 1969: After sucking a caravan the chalice with the family put in a hundred after a month of vacation in a squalid apartment on the coast, the holidays are finished. The next day you work and nothing happens.
2009: After returning from Cancun, in an all expenses paid trip, people suffer from sleep disorders, depression, and amenorrhea.

40 años són más que nada

Cuarenta años de diferencia

Escenario: Tienes que hacer un viaje en avión.
Año 1969: Te dan de comer, de beber y los periódicos que quieras. Todo servido por azafatas espectaculares.
Año 2009: Entras en el avión abrochándote el cinturón de los pantalones que te han hecho quitar para pasar el control, te sientan en una butaca en la que si respiras profundo le metes el codo en el ojo al de al lado y si tienes sed el azafato te ofrece una carta con cuatro latas a precio de oro. Si protestas, cuando aterrizas te meten el dedo por el culo para ver si llevas drogas.


Escenario: Manolo tiene pensado ir al bosque después de clase. Al entrar al colegio le enseña una navaja a Pancho con la que pretende hacer un tirachinas.
Año 1969: El subdirector lo ve y le pregunta donde la ha comprado. Le enseña la suya, que es antigua, pero mejor.
Año 2009: La escuela se cierra. Llaman a la policía, que se lleva a Manolo al reformatorio. Antena 3 y Tele cinco presentan los informativos de las 15:00 desde la puerta del colegio.


Escenario: Disciplina escolar
Año 1969: Haces una putada en clase. El profesor te mete dos hostias. Al llegar a casa tu padre te arrea otras dos.

Año 2009: Haces una putada. El profesor te pide disculpas. Tu padre le monta un pollo al profesor y a ti te compra una moto para el disgusto.

Escenario: Fran y Marcos se reparten unos puñetazos después de clase.
Año 1969: Los compañeros los animan, Marcos gana. Se dan la mano y terminan siendo colegas.
Año 2009: La escuela se cierra, Tele cinco proclama el mes antiviolencia escolar. El periódico 20 minutos dedica cinco columnas al asunto y Antena 3 aposta de nuevo a Matías Prats en pleno temporal frente a la puerta del colegio para presentar el telediario.


Escenario: Luis rompe el cristal de un coche en el barrio; su padre saca el cinturón y le pega unos buenos latigazos con él.
Año 1969: Luis tiene más cuidado la próxima vez, crece normalmente, va a la universidad y se convierte en un hombre de negocios con éxito.
Año 2009: Arrestan al padre de Luis por maltrato a menores. Sin la figura paterna, Luis se une a una banda. Los psicólogos convencen a su hermana de que el padre abusaba de ella y lo mantienen en la cárcel de por vida. La madre de Luis se enrolla con el psicólogo. Mercedes Milá abre la final de Gran Hermano con un discurso relativo a la noticia.

Escenario: Juan se cae mientras echaba una carrera y se araña en la rodilla. Su profesora, María, se lo encuentra llorando al borde del camino. María lo abraza para confortarlo.
Año 1969: Al poco rato, Juan se siente mejor y sigue jugando.

Año 2009: María es acusada de perversión de menores y se va al paro. Se enfrenta a tres años de cárcel. Juan se pasa cinco años de terapia en terapia. Sus padres demandan al colegio por negligencia y a la profesora por trauma emocional, ganando ambos juicios. María, en paro y endeudada, se suicida tirándose de un edificio. Cuando aterriza, lo hace encima de un coche y también rompe una maceta. El dueño del coche y el dueño de la planta demandan a los herederos de María por destrucción de la propiedad. Ganan. Tele cinco y Antena 3 producen juntos la película y definitivamente el plató de los informativos ya queda emplazado en medio de la calle.

Escenario: El fin de las vacaciones.
Año 1969: Después de chuparse una caravana del copón con toda la familia metida en un seiscientos tras un mes de vacaciones en un apartamento cochambroso de la costa, se terminan las vacaciones. Al día siguiente se trabaja y no pasa nada.
Año 2009: Después de volver de Cancún, en un viaje todo pagado, la gente sufre trastornos del sueño, depresión y amenorrea.

Wednesday, October 20, 2010

France -la crise -chanson -l'home parle

"La Crise" par L'homme parle

Tout en finesse et en délicatesse, la crise vu par un groupe de "djeuns" du Languedoc Roussillon



L'Homme parle - La Crise
Cargado por Marxsdtf. - Ver más clips de música, videos en HD!


Artista: L'homme Parle
Album: Militants Du Quotidien
Ano: 2009
Titulo: La Crise

Un jour, un jour, un jour la croissance viendra
Un jour mon patron me dira
Allez, je vous augmente aussi
Mais aujourd’hui je vous licencie
Merci aux pros de la langue de bois
Merci aux radins millionnaires
Donnez des pièces jaunes à Carla
Pour qu’elle nous sorte de la galère
Merci aux banques sans foi ni loi
Pouvoir d’achat ne connait pas
La seule bourse assez bien pour moi
C’est celle que je touche à la fin du mois
Alors pour toute l’hypocrisie
Un grand merci à Sarkozy
Grâce à vous tous on se dit
Bon dieu dans quel monde on vit ?

Refrain :
Du FMI au RMI
De l’ISF à SDF
Des ministères à la misère
De la CGT au Medef
Du caniveau à la tête de l’Etat
Retraite chapeau au RSA
De la France d’en haut à celle d’en bas
Il n’y a qu’un pas
Alors on danse
Sur le monde en morceaux
Et la valse commence
Toujours sur le même tempo
Alors on danse
Sur le monde en morceaux
Après tout quelle importance
Pour nous c’est pas nouveau

La vie est pleine de surprises
Surtout pour ceux qui connaissent La Crise
Je lève mon verre à votre santé
Avant qu’on se fasse tous sauter
Moi dans la vie je m’en fais pas
Je bouffe des pâtes à tous les repas
Embrassez pour moi la famille
Pendant que mes frères crient à la famine
Merci Monsanto pour tous tes bons OGM
Merci à Quick et McDo
Pour nous vendre la bouffe qu’on aime
La Course à la consommation
Produit des cons sans sommation
Et vous qui trouvez tout horrible
Moi je dis qu’ensemble tout est possible

C’est pas grave, on vous pardonne
De conduire le monde à sa perte
Bien sur vous avez la donne
Nous on fera avec les restes
Je reprend une part de connerie pour le dessert
Je sais que t’en as marre mais y a que ça qui reste pas cher
Je vous jette pas la pierre
Vous qui bossez comme des fous
Pour nous sortir de la galère
Après tout j’ai voté pour vous
La croisière s’amuse pendant qu’on patauge dans la boue
Excusez-moi j’abuse, je suis dans la merde jusqu’au cou

[Refrain]

Moi La Crise, elle me touchera pas
Et oui je vis au crochet de l’Etat
Je m’en fous, je peux planter ma société
On fera tourner la planche à billets
Sans parachute c’est le crash assuré
A moins d’être un bon pote à Clavier
Le fait du roi est devenu loi
Et ça se passe juste en bas de chez moi
Merci aux ministres de l’ouverture
Qui ont fait de la France une caricature
Merci à tous de nous prouver
Que vous êtes tous dans le même panier
J’aurais voulu être socialiste
Si j’écoutais mes rêves d’enfant
Mais tous ces beaux noms sur les listes
Sont dans le cimetière des éléphants

On bosse dur été comme hiver
Y'a pas de saison pour la galère
Pour les vacances on reste chez nous
Au prix d’ l’essence ? Faudrait être fou !
Expliquez moi, vous à la tête de l’Etat
J’comprend pas j’ai pas fait Sciences Po ou l’ENA
Merci aux puissants pour les 1 %
J’en demandais pas tant
Mon RSA m’attend
De toutes manières qu’est-ce-qu’on y peux
On est pauvres avant d’être vieux
Prends les choses du bon côté
On est vivants qu’est-ce que tu veux de mieux

[Refrain]

Mhhmmm…

(fond sonore)
Le pouvoir d’achat est en berne
Il faut relancer l'investissement
Paradis fiscaux
Paradis fiscaux et bancaires
Déconnectés de la réalité
Surtout ne pas céder à la sinistrose...